Jaume Carbonell

(1942 / 2010)

 

Pintures:  

Obra recent    

1.991 - 2.002   

 1.980 - 1.990   

1.962 - 1.979   

Pintura mural   

Gravats    

Ex-libris   

 

 

Inici web  

Castellano (Español)  

Français   

Italiano   

English   

 

   

 

       

 

 

 

 

 

 

e-mail: manzanoarne@yahoo.es

 

 

  

 Exposició retrospectiva a CaixaForum Barcelona. 2011

 

Enllaç amb el Blog de Jaume Carbonell, artista pintor

 

Enllaç amb el Blog de José Luis Muñoz sobre Jaume Carbonell

 

 

Visiti el joc "PatimPatamPatum" il.lustrat pel Jaume Carbonell:

"PatimPatamPatum" en boardgamegeek.com

 

 Premi         "Oscar della Cultura 2001" - Florència

                                               Premi Antiqua Florentia "Omagio a Giorgio Vasari" - Florència         2002

 

Vegeu obra de Jaume Carbonell en: 

www.galeriapizarro.com

Margen Cero. Revista Cultural

Ex libris en Asociación Andaluza de Exlibristas

 

 

 

Nascut a Barcelona el 1.942

Estudis:

Conservatori d'Arts Suntuaries Massana

Conservatori de les Arts del Llibre

Viatges d'estudis a Itàlia i Grècia

Exposicions:

A partir de 1.966:

Barcelona (Ateneu Barcelonès, Sala Jaimes, Galeria Syra, Sala Madei, Sala Dalmau, Sala Parés)

Tolosa del Llengua d'Oc

Madrid

Londres

València

Saragossa

Palma de Mallorca

París

Marsella

Torí

Trieste

Ginebra

Girona

Lleida

Castelló de la Plana

i d'altres poblacions de Catalunya.

 

Museus i col·leccions públiques:

Museu del C.I.O. (Comitè Olímpic Internacional) - Laussane

Museu Comarcal de la Garrotxa - Olot

Museu de Porreres, Mallorca

Museu Balaguer - Vilanova i la Geltrú

Museu d'Art de Girona

Museu de l'Ex-libris de Xylon Argentina, Buenos Aires

Biblioteca de Catalunya

Col·lecció Testimoni de "la Caixa" - Barcelona

Col·lecció Banc de Sabadell

Col·lecció de la Junta del Port de Barcelona

Col·lecció de la Diputació Provincial de Barcelona

 

 

Jordi Benet va escriure:

Jaume Carbonell és, en uns determinats aspectes plàstics, un d'aquells hereus actuals menys retòrics de la perenne cultura mediterrània, la qual, a les terres catalanes, no deixa mai de rebrotar i actualitzar-se, perquè constitueix un substrat que aglutina formes d'expressió que sorgeixen a la superfície amb formulacions sovint ben diverses. En el cas d'aquest pintor hi ha, per sentiment i formació, unes arrels profundes que tendeixen a posar de manifest en els éssers humans i en el paisatge uns elements de permanència que podríem qualificar d'humanístics. Això no vol pas dir, tanmateix, que ens trobem davant una obra de contingut més o menys neoclàssic, però sí davant una realització totalment i imparablement antinaturalista, en la qual s'hi traspuen essències de fons subrepticialment mitològic. Unes vivències d'intemporalitat, en efecte, que defugen tota representació individualidora i s'acosten a transposicions genèriques i categòriques. Tot això sense oblidar l'assimilació deguda de les aportacions inescamotejables del nostre segle, amb el fauvisme i el cubisme en primer lloc, que contribueixen, junt amb la intuició i l'especulació menades pel pintor, a fer vigent i significativa la seva visió singular. Tant en les seves figures femenines com en els seus paisatges, la imposició de la volumetria més estricta, dins la llibertat de plasmació, i la utilització d'un cromatisme exaltat i metafòric són paràmetres que transmeten a la seva obra una configuració de turgència i robustesa. I, a la vegada, remarquem la compenetració amb la realitat vital de la terra i amb la interpretació gairebé mitificada però sense deixar de ser mai vitalista del cos de la dona, que són factors que apropen aquesta obra, en certa manera i al marge de tota imitació estilística, a l'esperit exemplar i independent d'uns mestres de l'art català modern com Joaquim Sunyer i Manolo Hugué, que integraren al seu moment (1.910-1.913) aquella famosa Escola de Ceret que tant fonamental fou per al desenvolupament de les tendències potser més prestigioses de la creativitat artística contemporània.

Jaume Carbonell, valor jove però fornit de maduresa espiritual, ha arribat ja, dins la seva línia plena de ressonàncies insignes, a uns resultats plausibles i reveladors de la certesa de la seva autenticitat inqüestionable.

Jordi Benet

Historiador i crític d'Art

 

A dalt     
 

 Elaboració web: Josep Manzano
 Copyright © 2000 
 Revisat: 14 sep 2015 12:34:04 +0200